Per tal d’aprofitar al màxim el temps de l’entrevista i procurar recolzar totes les nostres preguntes amb dades i informació d’interès, vam difondre una enquesta a través de les xarxes socials que ens va permetre conèixer algunes opinions i concepcions dels ciutadans sobre la idea de “desenvolupament”, que després Albert Caramés va contrastar amb els seus coneixements com a expert en el tema. Aquí en teniu una mostra que val la pena destacar:

 

• Què entens per desenvolupament?

 

“Model de vida que permeti comptar amb els recursos suficients per cobrir les necessitats bàsiques òptimes, deixant lloc també al progrés d'altres àrees que no siguin necessitats bàsiques (tecnologia, investigació, política...).”

 

 “La primera idea és una evolució industrial i tecnològica. En segon lloc, tot i que més important, una millora en l'educació i la qualitat de vida de tots els habitants. Una societat més humana i menys interessada.”

 

“Llibertat. Crec que el desenvolupament és el conjunt de recursos polítics que permeten organitzar-se políticament per progressar amb llibertat. Si no es tenen els recursos suficients per escollir com és el teu país, no et desenvolupes; i si no et desenvolupes vol dir que no tens llibertat ni accés als recursos bàsics per créixer.”

 

• Com afavoreixen els programes de cooperació i de voluntariat al desenvolupament de determinats països?

 

“Hi ha de tot. He vist campanyes d'"apadrina un nen per 1€ al dia" que actuen com a sedants, i són la indústria de la compassió. Sóc crític amb moltes ONG molt subvencionades que no ajuden a solucionar problemes, sinó a perpetuar-los. També és cert que n'hi ha d'altres que fan una gran feina, com Metges sense fronteres, que han anat al cor de l’Ebola per eradicar la malaltia. Concretant, per mi hi ha massa ONGs que té per valor principal la colonització cultural (pensar que aquests països han de ser com nosaltres).

 

“Hi ha de tot, des de les més grans que reben fons molt grans dels països occidentals, fins a les petites que algú munta com a projecte personal. Qui entra a una ONG o hi participa té una sensibilitat envers els problemes de desigualtat que hi ha al món, però les actuacions sobre el terreny no sempre reflecteixen aquesta situació. Les ONGs, amb el pas dels anys, adopten missatges publicitaris que denigren la pobresa, i acaben en alguns casos patrocinant "campaments" de voluntaris que van més a rebre que a donar: haver anat a l'Àfrica 15 dies els donarà la coartada perfecta per dir que ells SÍ que es preocupen per la desigualtat al món. M'agradaria pensar que aquest cinisme és minoritari, però existeix. Després hi ha gent molt valuosa, evidentment. És difícil definir quins valors hi ha, i encara més veure com es reflecteixen aquests sobre el terreny.”

 

“Estas asociaciones venden un producto que es la solidaridad para mantenerse económicamente (y a sus jefes) que en muchas ocasiones si están asociadas a programas económicos del gobierno, tienen detrás intereses económicos y comerciales en el país o la región que ayudan. Los valores aparte de etnocentristas y eurocentristas se basan en un asistencialismo que no comprende que la solución del hambre no pasa por denunciarlo y poner un teléfono para que alguien envíe comida sino por la autogestión de la vida de las personas en África o donde sea. Son valores muy perjudiciales que han convertido la solidaridad en un producto comercial más que satisface o apaga nuestra conciencia.

 

 

• Què és el primer que et ve al cap quan et diuen Àfrica? És a dir, quina imatge tens sobre el continent?

 

“Negros, sábanas con leones y elefantes, calles polvorientas y arena roja, mujeres con vestidos coloridos y recipiente en la cabeza. Niño famélico con moscas alrededor. Basicamente lo que la industria cultural vende de Africa que por lo general suelen ser anuncios publicitarios de ONGs”

 

“Doncs xaboles, desert, calor i negres marcant costella. És trist i sé que no tot és així.”

 

“En primer lloc, crec que el punt clau és que moltes vegades sembla que parlem d'Àfrica com si fos Alemanya, és a dir, un pais, quan realment, per molt gran que sigui o per molta influència que tingui, mai pot ser comparable amb l'enorme diversitat que implica un continent tant gran com Àfrica. I contestant a la pregunta: guerra, pobresa, fam, racisme, emigració, ONGs, safaris...”

 

“Somriures i pobresa”

 

“D'una banda m'assalten totes les imatges afropessimistes que ens han inculcat: nens desnodrits, construccions i infraestructures rudimentàries. Però, afortunadament, de l'altra apareixen tot un seguit d'idees i imatges que confirmen l'altre versió de l'Africa: que és rica, que és diversa i complexa, i que per tant, no hi ha una sola imatge que pugui aglutinar la realitat de tot un continent. Per mi és, sobretot, un conjunt de paisatges i persones (formes de vida, de pensar i de sentir) totalment desconegut, i que m'agradaria poder conèixer millor. Però, realment el buit d'informació heterogènia, crítica i "de proximitat" és palpable”.

 

“El continent amb proporció més gran de persones joves, un mar de possibilitats, potencial i idees on falta atenció i inversió.”

 

“Gran paraje natural”.

 

“Fam, guerra, pobresa, malalties, Negres y el Sàhara, conflictes entre ètnies, inestabilitat política, cops d’estat, males condicions de vida, invisibilitat”.