Asignatura del grado de Periodismo de la Universidad Autónoma de Barcelona
A cada passa
Es tracta d'una cançó de lluita, ja desesperada, d'alguna manera expressa tot el patiment i la tolerància que han tingut fins ara, davant una societat injusta, el capitalisme o la manera de fer dels polítics. Gairebé tots els paràgrafs comencen amb la paraula "després":
"Després d'entrar de cul a l'era del telèfon mòbil
Després d'haver abraçat tanta gent
Després d'haver estimat una gentada de persones
Després que ens aplatanés la semàntica demòcrata
Després d'humanitzar-nos sols
Després d'estudiar escèptics cada opció pacífica
Després de sentir que la violència és tirar ous
Després de l'escamot Dixan i de les ràtzies al Raval
Després de pregar per un salvavides miserable
Després de l'era digital."
I després de tot això què queda?
"La sàvia, que corre per les venes.
La ràbia ofega les penes, la gàbia de les nostres il·lusions
Cobertes de seda, les ferides i els nostres marrons.
Avui encenem bengales de buidor,
baixem les escales del terror
i ens és igual si véns a males:
seguim a cada passa, i només somiem en bales."
Sàvia, ràbia, ferides... seguir endavant somiant, però somiant en bales, en venjança, en violència. És l'únic que els queda per combatre.
PAU LLONCH / TEMES
VUDÚ PARTICULAR
En aquesta cançó d’At Versaris la temàtica passa a ser una cosa més personal. Els temes polítics i socials queden amagats per una capa d'experiències, emocions, sensacions o pensaments directament relacionats amb el líder del grup, Pau Llonch. Ell mateix s'interpel·la en algun vers i queda clar que en tot moment està intentant recriminar coses a una o diverses persones que no li agraden, que li han fet mal. D'aquí el títol de la cançó “Vudu Particular”: degut a que durant aquests 4 minuts es representa una espècie de vudú amb la crítica i la paraula sobre algú.
De la crítica personal, relacionada amb algun afer amorós,
se’n deriva una crítica col·lectiva a la gent que envolta aquesta
persona. Generalitzant una mica més, podríem entendre
que es posa amb tota aquesta gent ficada a mitges en la
lluita política i social. Amb paraules com Buscaraons,
pijaita, mediocres, mendes deslegitima la figura
opressora que és qui provoca el seu desequilibri
emocional. La part destructiva de la lletra és la incial
i arriba fins a la primera vegada en que rapeja la
tornada: Ja has sentit el meu vudú particular a deshora
a una esclava del Zara de mirada inquisidora.
Ja has sentit el meu vudú particular a deshora
llaura veu la carta d'un incapaç que és declara.
Arribats ha aquest punt sembla que la cançó ja ha sobrepassatel seu punt àlgid de crítica i com anticipa l’”esribillo”els versos que prossegueixen semblen ser “una carta” de declaracions. Dos de llavors pren un to molt més optimista però seguint l’estela introspectiva mostrada anteriorment. Segueix lligat a les rimes i les veu com l’unica sortida per vèncer la inestabilitat que l’assetja. De totes maneres, sap la manera per sortir del túnel i veu que *mal parlant de la seva ex no solucionarà res de res. Prefereix veure les coses de forma realista i sense sucumbir a la depressió.
En resum, podríem dir que aquesta cançó li serveix a en Pau per treure’s els dimonis que porta dins. Tota la porqueria que havia de vomitar la treu, però alhora sap com controlar els seus pensaments (o els seus versos) per adoptar una visió més conciliadora, recordant els bons moments i entenent que les ruptures a vegades són inevitables.