D’altra banda, els estereotips de conducta estesos a les xarxes socials contribueixen a la violència de gènere segons conclusions de la Trobada Nacional de la Salut i Medicina de la Dona (SAMEM 14). Segons els experts reunits, la violència de gènere no es reduirà fins que s’intervingui sobre els estereotips de conducta instaurats en aquestes xarxes. El doctor José Luis Neyro, del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitario Cruces de Bilbao, afirma que els models de conducta considerats populars en "les xarxes socials, la publicitat, la literatura o el cinema, es traspassen a les relacions de parella en les que se segueixen una sèrie d’estereotips i prejudicis sexistes o masclistes, com el del noi fort, dur, dominant, etc, o relacions en les que ha d’existir un control i dominació per part d’ell cap a ella. Els nois sensibles són apartats”

Els estereotips són un factor inherent a qualsevol societat, i cap a qualsevol societat aliena. La recent tragèdia aèria als Alps de Germanwings ha deixat a les xarxes socials rastres d’intolerància que no són estranys quan passen fets d’aquestes magnituds. Fernando Vallespín escrivia al diari El País, només uns dies després del succés, el següent: “S’imaginen les reaccions a la premsa alemanya i d’altres països europeus si s’hagués tractat, diguem-ne, d’un vol d’Iberia Express? Què no haurien dit sobre la nostra suposada improvització, absència de controls, o deixadesa en general? Haguéssim estat un blanc fàcil per a ser torpedejats en el nostre orgull nacional per importants sectors de la premsa sensacionalista. I la raó és evident, hi ha un terreny abonat contruït a partir d’estereotips nacionals que funcionen amb una immensa capacitat de convicció. […] Suposem que l’avió sortia de Tesalònica i era d’un companyia grega. La imputació, en aquest cas, hagués anat molt més enllà de l’acció individual del copilot per traslladar-se a la situació general del país”.